Els cellers catalans comuniquen per guanyar visibilitat, no només per vendre vi

Les xarxes socials han deixat de ser un complement decoratiu per als cellers catalans. Avui formen part de la seva manera de presentar-se, explicar-se i mantenir contacte amb el consumidor. Però les dades d’ENODATA Xarxes Socials 2025 apunten una lectura important: la majoria de cellers no les utilitzen principalment com un canal de venda directa, sinó com una eina de visibilitat, imatge i relació.

L’informe, impulsat per ENOTURISTA amb el suport de l’INCAVI, analitza la presència digital del vi català a Instagram, Facebook, X, LinkedIn, YouTube, TikTok, Google Maps i WhatsApp. La mostra recull 150 respostes, entre elles 66 cellers, totes les denominacions d’origen i rutes del vi, administracions i comunicadors del sector.

La visibilitat pesa més que la venda

Quan es pregunta als cellers per què són a les xarxes socials, la resposta majoritària no és vendre vi. El motiu principal és la visibilitat i la imatge, seguida de la connexió amb la comunitat. La venda de productes apareix més avall en l’escala de prioritats.

Això no vol dir que la venda no importi. Vol dir que molts cellers entenen que abans de vendre cal ser reconegut, recordat i desitjat. En un mercat amb molts projectes petits, moltes denominacions d’origen i una competència creixent per l’atenció del consumidor, la comunicació digital funciona sobretot com una eina de posicionament.

El vi no es compra només per una oferta puntual. Es compra perquè hi ha confiança, relat, territori, prestigi o vincle emocional. Les xarxes socials ajuden a construir aquest marc previ.

La comunitat és una forma de capital

La segona gran motivació dels cellers és la connexió amb la comunitat. Aquesta dada és rellevant perquè situa les xarxes en un espai diferent del pur aparador comercial.

Una comunitat no és només una suma de seguidors. És un grup de persones que reconeixen el celler, entenen el seu relat, reaccionen als seus continguts i poden acabar convertint-se en visitants, clients, prescriptors o compradors recurrents.

Aquest punt és especialment important per als cellers que no tenen grans pressupostos publicitaris. La comunicació orgànica, si és constant i coherent, pot ajudar a construir una relació directa amb un públic que no sempre arribaria a través dels canals tradicionals.

Ara bé, aquí també hi ha un risc: confondre comunitat amb mètriques superficials. Tenir interaccions no sempre vol dir tenir estratègia. I tenir seguidors no sempre vol dir tenir clients.

L’enoturisme dona sentit a la comunicació digital

Una de les conclusions més interessants d’ENODATA Xarxes Socials 2025 és el pes de l’enoturisme dins la comunicació dels cellers. Les reserves d’experiències apareixen entre els motius destacats per ser a les xarxes socials, i la nota de premsa de l’informe subratlla que l’enoturisme es consolida com un dels continguts preferits.

Això té molta lògica. Les xarxes socials són especialment útils per explicar experiències: una visita a un celler, un tast, una vinya, una posta de sol, una activitat familiar, una taula parada o una conversa amb qui fa el vi. Són continguts visuals, narratius i fàcils d’imaginar.

L’enoturisme converteix el vi en una experiència concreta. No només mostra una ampolla: mostra un lloc on anar, una persona a qui escoltar i una activitat que es pot reservar. Per això és una de les connexions més naturals entre comunicació digital i negoci real.

Vendre vi no és només posar un enllaç

La venda de productes apareix com un dels motius per estar a les xarxes, però no és el primer. Aquesta dada obliga a fugir d’una mirada massa simplista. Les xarxes poden ajudar a vendre, però sovint no ho fan de manera directa ni immediata.

Un usuari pot descobrir un celler a Instagram, buscar-lo a Google Maps, consultar les ressenyes, escriure per WhatsApp, visitar-lo mesos després i acabar comprant vi al celler o a la botiga online. Si només es mira l’últim clic, es perd bona part del recorregut.

Per això, quan un celler es pregunta si les xarxes “venen”, potser la pregunta està mal formulada. Hauria de preguntar-se si les xarxes ajuden a ser més visible, a generar confiança, a activar visites, a explicar millor el projecte i a mantenir relació amb els consumidors.

La venda és una conseqüència possible. Però no sempre és el primer indicador de valor.

Educar sobre vins queda en segon pla

Un altre resultat interessant és que l’educació sobre vins apareix amb menys pes que la visibilitat, la comunitat, les reserves o la venda.

Això pot llegir-se de dues maneres. D’una banda, és comprensible: molts cellers tenen poc temps i prioritzen continguts més immediats, visuals i comercials. De l’altra, és una oportunitat desaprofitada. El vi català necessita relat, context i pedagogia per diferenciar varietats, territoris, estils, denominacions d’origen i maneres d’elaborar.

Educar no vol dir fer classes magistrals ni convertir cada publicació en una lliçó tècnica. Vol dir ajudar el consumidor a entendre millor què té al davant. Explicar per què una garnatxa blanca és rellevant a la Terra Alta, què vol dir una criança, què diferencia un paisatge de vinya o per què una anyada pot canviar el perfil d’un vi.

La comunicació digital del vi català encara té marge per fer més comprensible el sector sense perdre atractiu.

El problema no és comunicar, sinó ordenar objectius

Les dades mostren que els cellers tenen motius diversos per ser a les xarxes: visibilitat, comunitat, reserves, venda i educació. El repte és que aquests objectius no sempre poden conviure en el mateix contingut ni es mesuren de la mateixa manera.

Una publicació pensada per guanyar notorietat no hauria d’avaluar-se igual que una pensada per portar trànsit a una reserva. Una peça educativa pot tenir menys interaccions immediates, però més valor de marca. Una publicació d’enoturisme pot funcionar millor si connecta amb una temporada concreta. Una promoció de venda pot tenir sentit si arriba a una comunitat que ja confia en el celler.

Aquí és on molts projectes necessiten fer un salt: passar de publicar perquè toca a publicar sabent quin paper té cada contingut.

La comunicació digital és una part del negoci, però no tota

ENODATA Xarxes Socials 2025 mostra un sector que ja ha incorporat les xarxes al seu dia a dia, però que encara busca com convertir aquesta presència en una estratègia més clara.

La visibilitat és necessària, però no suficient. La comunitat és valuosa, però cal cuidar-la. L’enoturisme té un gran potencial, però necessita canals de reserva i informació ben connectats. La venda pot arribar, però no sempre serà directa. I l’educació sobre vins continua sent una oportunitat per donar més profunditat al relat del vi català.

La conclusió és simple: els cellers catalans no comuniquen només per vendre vi. Comuniquen per existir en la ment del consumidor. I, en un sector tan vinculat al territori, a la confiança i a l’experiència, això pot ser tan important com una venda immediata.