Qui gestiona les xarxes dels cellers catalans: equips formats, propietaris i poc temps

Els cellers catalans són a les xarxes socials. Publiquen, comparteixen novetats, expliquen vinyes, anuncien activitats i mantenen contacte amb la comunitat. Però darrere de cada publicació hi ha una pregunta menys visible i molt més decisiva: qui porta realment aquesta comunicació?

ENODATA Xarxes Socials 2025, la línia d’indicadors d’ENODATA dedicada a la comunicació digital dels cellers catalans, posa el focus en aquesta qüestió. L’informe analitza la presència del sector a Instagram, Facebook, X, LinkedIn, YouTube, TikTok, Google Maps i WhatsApp, a partir de 150 respostes, entre cellers, denominacions d’origen, rutes del vi, administracions i comunicadors.

La fotografia que en surt és clara: el sector ha incorporat les xarxes al seu dia a dia, però la gestió continua marcada per equips petits, dedicació limitada i una professionalització desigual.

La gestió digital encara recau molt dins del celler

Segons ENODATA Xarxes Socials 2025, la gestió de les xarxes socials dels cellers catalans es reparteix principalment entre equips interns amb formació i la direcció o propietat del celler. L’informe situa l’equip amb formació i la direcció/propietat com les dues opcions principals, molt per sobre de l’empresa externa.

Aquesta dada explica moltes coses. En bona part del sector, la comunicació digital no és una àrea separada, sinó una tasca que conviu amb moltes altres responsabilitats: rebre visites, vendre vi, preparar comandes, assistir a fires, gestionar reserves, respondre correus o portar el dia a dia del celler.

Això dona autenticitat, perquè qui comunica sovint coneix molt bé el projecte. Però també té un límit evident: quan les xarxes depenen de persones que ja fan moltes altres feines, és difícil mantenir una estratègia constant, mesurar resultats i adaptar continguts a cada canal.

El propietari comunica, però no sempre pot fer d’estratega digital

Que la direcció o propietat del celler tingui un paper important en la gestió de les xarxes no és necessàriament un problema. De fet, pot ser una fortalesa. Pocs perfils poden explicar millor el projecte que qui el dirigeix, qui el treballa o qui hi posa la cara cada dia.

El problema apareix quan aquesta gestió es fa per acumulació, sense temps ni criteri editorial. Un propietari pot transmetre veritat, proximitat i coneixement, però això no garanteix que tingui temps per planificar continguts, analitzar mètriques, entendre cada plataforma o construir una narrativa coherent durant tot l’any.

Aquest és un dels punts crítics per al vi català. Les xarxes socials demanen proximitat, però també demanen mètode. I no sempre és fàcil combinar les dues coses.

La formació existeix, però no resol tota la feina

ENODATA també analitza la formació del perfil que gestiona les xarxes socials. Segons l’informe, una majoria declara tenir formació vinculada a aquesta tasca, però encara hi ha una part rellevant que no en té.

La dada és positiva, perquè mostra que el sector no està completament improvisant. Però convé no confondre formació amb capacitat real d’execució. Saber com funcionen les xarxes no vol dir tenir temps per fer bones fotografies, editar vídeo, redactar textos, respondre missatges, preparar campanyes, revisar estadístiques i coordinar-ho tot amb la web o les reserves.

La comunicació digital no és una sola feina. És una suma de petites feines: estratègia, producció, redacció, fotografia, vídeo, atenció al client, analítica, publicitat, SEO, reputació i coordinació comercial. En cellers petits o mitjans, sovint tot això acaba concentrat en molt poques mans.

El temps és el gran coll d’ampolla

Un dels resultats més reveladors de l’informe és la dedicació setmanal. ENODATA Xarxes Socials 2025 recull que la franja majoritària se situa entre una i cinc hores setmanals, mentre que una part dels cellers hi dedica més de cinc hores i una altra part menys d’una hora.

Aquesta dada és fonamental. Amb menys d’una hora setmanal, les xarxes difícilment poden passar de presència mínima. Amb una a cinc hores, es pot mantenir una activitat bàsica, però costa molt planificar, diferenciar canals i mesurar resultats. Amb més de cinc hores, ja hi pot haver més marge per treballar continguts, campanyes i seguiment.

El problema és que moltes exigències de la comunicació actual demanen més temps del que sembla. Un reel curt pot necessitar gravació, selecció de clips, edició, text, música, subtítols, publicació i resposta als comentaris. Una bona publicació d’enoturisme pot requerir fotografia, informació de servei, enllaç a reserves i coordinació amb l’equip que rep visitants.

La sensació que “fer xarxes és ràpid” és una trampa. Publicar pot ser ràpid. Comunicar bé, no.

Objectius comunicatius amb marge de millora

L’informe també pregunta pel grau d’assoliment dels objectius comunicatius. Les respostes mostren que molts cellers consideren que assoleixen bona part dels objectius, però només una part menor afirma assolir-los completament.

Aquesta dada és coherent amb el que mostra la resta de l’informe. Els cellers són presents, tenen activitat i han assumit la importància de la comunicació digital, però encara hi ha marge per convertir aquesta presència en una estratègia més precisa.

El repte no és només publicar més. És saber què es vol aconseguir amb cada canal. Instagram pot servir per visibilitat i comunitat. Google Maps, per reputació i captació de visites. WhatsApp, per atenció i reserves. LinkedIn, per discurs professional. YouTube, per continguts de més profunditat. Però si totes les plataformes es treballen igual, es perd part del seu valor.

L’empresa externa no és la solució automàtica

Una part dels cellers delega la gestió a empreses externes, però segons ENODATA no és l’opció majoritària.

Això té sentit. Externalitzar pot aportar professionalització, continuïtat i mirada estratègica, però també pot generar distància si qui comunica no coneix prou bé el celler. En el vi, l’autenticitat pesa molt. Una comunicació massa genèrica, encara que sigui tècnicament correcta, pot sonar buida.

La millor solució no sempre és externalitzar-ho tot. Sovint és combinar criteri professional amb coneixement intern. El celler ha d’aportar relat, accés, veu i autenticitat. El suport extern, si n’hi ha, hauria d’ajudar a ordenar, produir, calendaritzar, mesurar i millorar.

La comunicació digital funciona millor quan no és una feina aïllada, sinó una part integrada del projecte.

Publicar no és tenir una estratègia

ENODATA Xarxes Socials 2025 mostra que molts cellers tenen presència digital, però això no equival automàticament a tenir una estratègia. La nota de premsa de l’informe ja advertia que la gestió interna, la falta de temps i els recursos condicionen l’estratègia digital del sector.

Aquesta és probablement la idea central d’aquest article. El sector no està fora de les xarxes. Al contrari: hi és. Però encara hi ha una distància entre ser-hi i treure’n tot el valor.

Una estratègia no és només decidir quants posts es faran cada setmana. És definir objectius, públics, canals, formats, to, calendari, indicadors i connexió amb la resta del negoci. També és decidir què no es farà. No tots els cellers han de ser a totes les xarxes, ni tots han de publicar amb la mateixa freqüència.

La bona estratègia digital comença quan el celler deixa de preguntar-se “què publiquem avui?” i comença a preguntar-se “què volem aconseguir i amb qui volem connectar?”.

El valor de la comunicació pròpia

Tot i les limitacions, hi ha una fortalesa clara: els cellers tenen molt contingut propi. Tenen territori, vinya, elaboració, persones, patrimoni, visites, tastos, històries familiars, projectes nous i relació directa amb el consumidor.

A diferència d’altres sectors, no han d’inventar un relat. El tenen. El repte és ordenar-lo i comunicar-lo amb constància, sense convertir les xarxes en un calaix de sastre on tot hi entra sense jerarquia.

La comunicació digital del vi català pot guanyar molt si els cellers treballen menys des de la urgència i més des de la planificació. No cal fer-ho més complicat. Cal fer-ho més coherent.

El repte és professionalitzar sense perdre autenticitat

Les dades d’ENODATA Xarxes Socials 2025 dibuixen un sector que ha fet un pas important: les xarxes ja formen part de la comunicació habitual dels cellers catalans. Però el pas següent és més exigent.

Cal professionalitzar sense perdre autenticitat. Cal dedicar temps sense convertir les xarxes en una càrrega impossible. Cal formar-se sense caure en el llenguatge buit del màrqueting. Cal mesurar sense obsessionar-se amb mètriques superficials. I cal entendre que la comunicació digital no és només una qüestió de plataformes, sinó de recursos, criteri i objectius.

La conclusió és clara: les xarxes dels cellers catalans no fallen per falta d’històries. En tenen moltes. El que sovint falta és temps, estructura i una estratègia que permeti explicar-les millor.