LinkedIn és una xarxa incòmoda per a molts cellers. No té la força visual d’Instagram, no genera la immediatesa de TikTok, no resol reserves com WhatsApp ni ajuda a decidir una visita com Google Maps. Però té una altra funció: construir reputació professional.

I això, en el vi català, no és menor.

Els cellers no només venen ampolles o experiències. També gestionen territori, ocupació, exportació, sostenibilitat, enoturisme, innovació, patrimoni, relleu generacional, aliances institucionals i relacions amb distribuïdors, restaurants, administracions i prescriptors. Tot això encaixa millor a LinkedIn que a moltes altres xarxes.

ENODATA Xarxes Socials 2025, la línia d’indicadors d’ENODATA dedicada a la comunicació digital dels cellers catalans, inclou LinkedIn entre les plataformes analitzades, juntament amb Instagram, Facebook, X, YouTube, TikTok, Google Maps i WhatsApp. L’informe parteix de 150 respostes, entre cellers, denominacions d’origen, rutes del vi, administracions i comunicadors del sector.

Molts perfils, poca activitat

La dada més significativa de l’informe és que LinkedIn té una presència superior al que pot semblar, però una activitat baixa. ENODATA Xarxes Socials 2025 recull que, tot i que el 68% dels cellers tenen perfil, un 25% d’aquests no han publicat mai res. També indica que només el 20% publica un cop per setmana.

Aquesta fotografia és molt clara: LinkedIn és una xarxa oberta, però poc treballada.

Tenir un perfil creat no vol dir tenir una estratègia. De fet, pot comunicar el contrari. Un perfil buit, abandonat o sense publicacions recents pot transmetre una imatge de poca activitat, encara que el celler sigui molt dinàmic en altres canals.

El problema no és no ser a LinkedIn. El problema és ser-hi sense saber per què.

LinkedIn no és Instagram, i no ho hauria d’intentar ser

Un error habitual seria voler publicar a LinkedIn el mateix que a Instagram. Però LinkedIn no demana el mateix llenguatge ni respon a la mateixa expectativa.

A Instagram hi funcionen molt bé les imatges de vinya, copes, visites, etiquetes o moments de consum. A LinkedIn, en canvi, hi poden tenir més sentit els projectes, les decisions empresarials, les aliances, les dades, els reconeixements, les apostes de sostenibilitat, les noves experiències, la internacionalització o el paper del celler dins el territori.

Això no vol dir que LinkedIn hagi de ser avorrit. Vol dir que ha de tenir una funció diferent.

Instagram pot explicar què es veu. LinkedIn pot explicar què significa.

Una xarxa de reputació, no només de feina

LinkedIn s’associa sovint a recerca de feina, currículums i trajectòria professional. Però per als cellers pot ser més que això. Pot ser un espai per construir autoritat i explicar el projecte des d’una mirada empresarial i sectorial.

Un celler pot parlar de l’obertura d’un nou espai d’enoturisme, d’una certificació ambiental, d’un acord amb una ruta del vi, d’una inversió en sostenibilitat, d’un reconeixement internacional, d’una nova direcció comercial, d’un projecte de recerca, d’un relleu familiar o d’una col·laboració amb restaurants i hotels.

Aquest tipus de contingut potser no genera tants “m’agrada” com una fotografia espectacular a Instagram, però pot arribar a un públic professional amb capacitat d’influència.

I aquí hi ha el seu valor.

El vi català té relat professional de sobres

El sector del vi català té molts temes que podrien funcionar a LinkedIn. No cal inventar-los.

Hi ha denominacions d’origen treballant la identitat territorial. Hi ha cellers que impulsen l’enoturisme com a línia de negoci. Hi ha projectes de sostenibilitat, viticultura regenerativa, recuperació de varietats, internacionalització, digitalització, relleu generacional i innovació en experiències.

També hi ha una dimensió cultural i econòmica molt potent: el vi fixa activitat al territori, genera visites, atrau consumidors, connecta amb gastronomia, turisme i paisatge, i participa en la projecció de Catalunya com a destinació.

LinkedIn podria ser un espai natural per explicar aquesta part del vi. Però cal sortir del contingut ocasional i construir una veu més clara.

Per què no s’aprofita més?

La resposta probablement no és única. Hi ha manca de temps, falta de costum, poca percepció d’utilitat i una certa dificultat per trobar el to. L’informe assenyala que LinkedIn treu un 7, però no es percep com una xarxa imprescindible per a la comunicació.

Aquesta dada és interessant. No és una xarxa mal valorada. El problema és que no acaba de ser prioritària.

Els cellers poden entendre que LinkedIn té valor, però quan han de decidir on dedicar temps, sovint prioritzen Instagram, Google Maps, WhatsApp o altres canals amb efectes més immediats. És comprensible. Però també pot ser una oportunitat perduda per als projectes que volen reforçar reputació professional.

Una xarxa útil per a cellers amb enoturisme

LinkedIn pot tenir molt sentit per als cellers que volen explicar l’enoturisme com a activitat econòmica, no només com a experiència bonica.

Una visita al celler no és només un tast. Pot implicar equip humà, reserves, venda directa, formació, col·laboracions amb agències, restauració, allotjament, calendari d’activitats, experiència de client i retorn econòmic al territori.

Aquest relat encaixa molt bé amb LinkedIn. Permet parlar d’enoturisme en termes de negoci, desenvolupament territorial i estratègia de marca.

També pot connectar amb públics professionals: rutes del vi, patronats, administracions, empreses turístiques, escoles d’enoturisme, consultors, sommeliers, distribuïdors i mitjans especialitzats.

Les persones poden funcionar millor que les marques

A LinkedIn, sovint els perfils personals tenen més capacitat de connexió que les pàgines d’empresa. Això pot ser especialment rellevant per al sector del vi.

El relat d’un celler pot guanyar força si el comparteixen les persones que el lideren: propietaris, direcció, enòlegs, responsables d’enoturisme, comunicació o exportació. El vi té noms, cares i trajectòries. LinkedIn pot ajudar a fer visibles aquests perfils professionals.

Això no vol dir convertir els responsables del celler en influenciadors. Vol dir entendre que la reputació professional també es construeix des de les persones.

Una pàgina de celler pot publicar novetats. Una persona pot explicar criteri, visió i experiència.

Què hi hauria de publicar un celler a LinkedIn?

LinkedIn no demana la mateixa freqüència que Instagram. Però sí una certa constància i una idea clara.

Un celler podria publicar-hi:

Projectes d’enoturisme amb lectura professional.
Dades de visitants, reserves o venda directa quan es puguin compartir.
Participació en fires, jornades o missions comercials.
Articles sobre territori, sostenibilitat o innovació.
Nous acords amb restaurants, hotels o distribuïdors.
Reconeixements, premis o certificacions.
Històries de relleu generacional o equip.
Reflexions sobre el sector del vi català.
Continguts de marca ocupadora i formació.
Col·laboracions amb DO, rutes del vi o administracions.

No cal publicar-ho tot. Cal triar què reforça la posició professional del celler.

El risc de fer-hi només autopromoció

Com passa en altres xarxes, LinkedIn pot caure fàcilment en l’autopromoció: “hem estat”, “hem fet”, “hem rebut”, “hem participat”. Aquest contingut pot tenir sentit, però si no aporta context, acaba sent poc rellevant.

El millor LinkedIn del vi català hauria d’anar més enllà de l’anunci. Hauria d’explicar què vol dir una acció, quin aprenentatge deixa, per què és important per al territori o com encaixa dins una estratègia més àmplia.

No és el mateix dir que un celler ha obert una nova visita que explicar per què l’enoturisme s’ha convertit en una línia clau per reforçar la venda directa i la relació amb el consumidor.

La diferència és la mirada.

LinkedIn i administracions: una oportunitat compartida

LinkedIn també pot ser especialment útil per a denominacions d’origen, rutes del vi, patronats i administracions vinculades al sector. Aquestes entitats sovint tenen continguts que no sempre encaixen bé a Instagram, però que poden tenir molt valor professional.

Dades sectorials, jornades, formació, projectes europeus, accions de promoció, estudis, informes, presentacions o iniciatives de territori poden tenir un bon encaix a LinkedIn.

A més, és una xarxa on es poden creuar públics del vi, el turisme, la gastronomia, l’empresa, la comunicació i les institucions. Aquesta intersecció és molt valuosa per a una plataforma com ENODATA i per al conjunt del vi català.

LinkedIn no serà massiu, però pot ser estratègic

La conclusió no és que LinkedIn hagi de convertir-se en una prioritat per a tots els cellers. No ho serà. Però sí que pot ser una xarxa estratègica per a determinats objectius.

Si un celler vol captar visitants aquest cap de setmana, probablement Instagram, Google Maps o WhatsApp seran més útils. Si vol construir reputació professional, generar aliances, explicar visió sectorial o reforçar marca empresarial, LinkedIn pot tenir molt més sentit.

El problema és demanar-li a LinkedIn el que no és. No és una xarxa per competir en bellesa visual ni en viralitat. És una xarxa per explicar criteri, projecte i valor professional.

El repte: passar de tenir perfil a tenir veu

ENODATA Xarxes Socials 2025 mostra que LinkedIn té presència, però encara poca activitat real. Molts cellers hi són, però no hi publiquen o no hi han trobat una funció clara.

El repte no és només obrir o mantenir una pàgina. És decidir quina veu pot tenir el vi català en un espai professional.

LinkedIn podria ajudar els cellers a explicar millor el seu paper econòmic, territorial, turístic i cultural. Podria reforçar aliances i donar més visibilitat als equips. Podria ajudar a parlar del vi no només com a producte, sinó com a sector.

Però això exigeix una mirada diferent. Menys publicació automàtica. Més criteri. Menys aparador. Més relat professional.

LinkedIn encara no és imprescindible per als cellers catalans. Però per a alguns projectes pot ser una oportunitat massa clara per continuar-la desaprofitant.