X i vi català: la xarxa que més pes ha perdut en la comunicació dels cellers

Durant anys, Twitter va ser una xarxa important per a periodistes, institucions, marques, opinadors i sectors que volien participar en la conversa pública. També va tenir presència en el món del vi. Era un espai útil per compartir notícies, seguir actes, comentar fires, difondre articles o connectar amb comunicadors.

Però aquell escenari ha canviat. X ja no ocupa el mateix lloc dins la comunicació digital dels cellers catalans. La xarxa manté alguns usos, però ha perdut força, valor i capacitat de generar relació amb el consumidor.

ENODATA Xarxes Socials 2025, la línia d’indicadors d’ENODATA dedicada a la comunicació digital dels cellers catalans, inclou X entre les plataformes analitzades, juntament amb Instagram, Facebook, LinkedIn, YouTube, TikTok, Google Maps i WhatsApp. L’informe parteix de 150 respostes, entre cellers, denominacions d’origen, rutes del vi, administracions i comunicadors del sector.

De xarxa de conversa a canal secundari

La dada més contundent de l’informe és l’evolució de X en els darrers anys. ENODATA Xarxes Socials 2025 apunta que, en deu anys, ha passat de ser la segona xarxa més utilitzada el 2016 a ocupar l’última posició entre les plataformes analitzades.

Aquesta caiguda no és menor. Mostra un canvi profund en la manera com els cellers catalans entenen la seva comunicació digital. Les xarxes visuals, els canals de relació directa i les eines útils per a l’enoturisme han guanyat espai. X, en canvi, ha anat quedant fora del centre.

El vi català ha desplaçat bona part del seu relat cap a Instagram, cap als formats visuals i cap a canals més vinculats a la descoberta, la reserva o l’experiència. X ha quedat més associada a comunicació informativa, institucional o periodística.

Una xarxa amb baixa valoració

La nota de premsa d’ENODATA 2025 és molt clara: X és la xarxa social que pitjor ha evolucionat en els darrers 10 anys i rep la nota més baixa entre les vuit xarxes socials analitzades.

Aquesta baixa valoració és significativa perquè no parla només de quant s’utilitza, sinó de com es percep. Una xarxa pot tenir poca adopció però molt potencial, com passa amb TikTok en alguns casos. X, en canvi, acumula una doble dificultat: menys ús i pitjor experiència percebuda.

Això la converteix en una plataforma difícil de defensar com a prioritat per als cellers. No vol dir que no pugui tenir cap funció, però sí que ha deixat de ser una aposta estratègica evident.

Encara serveix per penjar enllaços i compartir notícies

Tot i la pèrdua de pes, X no és completament inútil. L’informe assenyala que una part dels cellers encara la veu útil per penjar enllaços i compartir notícies, encara que amb menys abast.

Aquesta és probablement la seva funció actual més clara. X pot servir per difondre continguts informatius: notes, articles, convocatòries, premis, activitats institucionals, dades sectorials o comunicacions d’interès professional.

Però aquest ús és molt diferent del que poden oferir Instagram, Google Maps, WhatsApp o TikTok. X difícilment serà avui la porta principal per inspirar una visita, construir comunitat visual o explicar una experiència enoturística.

Pot ser un canal de distribució. Però no sembla el centre del relat.

El públic del vi no sempre hi és

Una de les preguntes que s’hauria de fer qualsevol celler abans de dedicar temps a una xarxa és molt senzilla: hi és el meu públic?

En el cas de X, la resposta és cada vegada menys clara. Pot haver-hi periodistes, institucions, prescriptors, professionals del sector i perfils molt informats. Però el consumidor que busca un pla enoturístic, que descobreix un vi per una imatge o que vol reservar una visita probablement no començarà el recorregut a X.

Això no invalida la xarxa, però en limita el paper. X pot tenir sentit per a determinades converses professionals o informatives. Té menys sentit com a canal principal de comunicació amb el públic general.

En un sector amb temps i recursos limitats, aquesta diferència importa molt.

La crisi de X també és una crisi de confiança

La pèrdua de pes de X no és només una qüestió de formats. També té a veure amb la percepció de la plataforma. Canvis de marca, canvis d’algoritme, polarització, soroll, menor abast i incertesa han afectat la confiança d’usuaris i marques.

Per als cellers, que sovint comuniquen des de la cura, el territori, la proximitat i la reputació, aquest entorn pot resultar poc atractiu. El vi necessita context, matís i credibilitat. X continua sent ràpida i útil per a determinats debats, però no sempre és l’espai més amable per construir un relat de marca.

Això explica que molts cellers prefereixin publicar menys a X abans que migrar a altres alternatives com Threads o Bluesky. L’informe recull aquesta preferència de manera clara: la majoria opta per quedar-se publicant menys que no pas obrir nous canals similars.

Threads i Bluesky no han substituït Twitter

La pèrdua de pes de X ha obert el debat sobre plataformes alternatives. Threads i Bluesky han aparegut com a possibles substituts, però ENODATA Xarxes Socials 2025 indica que els cellers no semblen especialment disposats a migrar-hi de manera massiva.

Això és molt rellevant. El problema no és només X. Potser el que ha perdut centralitat és el format de microconversa pública com a eina prioritària per als cellers.

El sector no sembla buscar una nova Twitter. Sembla haver desplaçat l’energia cap a altres espais: Instagram per visibilitat, Google Maps per decisió de visita, WhatsApp per conversa directa, YouTube per profunditat i TikTok per nous llenguatges.

És una lectura més estructural que tecnològica.

No totes les xarxes mereixen el mateix esforç

El cas de X és útil perquè obliga a dir una cosa que sovint es calla: no cal ser a totes les xarxes.

Durant anys, moltes marques van assumir que havien d’obrir perfils a tot arreu. Avui aquesta lògica és insostenible, sobretot per a cellers petits o mitjans. Cada canal exigeix temps, llenguatge, atenció i seguiment. Si el retorn és baix, cal replantejar la presència.

A X, molts cellers poden optar per una estratègia mínima: mantenir el perfil, compartir enllaços importants, seguir actors del sector i no dedicar-hi més recursos dels necessaris.

Això no és abandonar. És prioritzar.

Quan pot tenir sentit mantenir X?

X pot continuar tenint utilitat per a determinats perfils de celler o entitat. Especialment si el projecte té una dimensió institucional, periodística, professional o sectorial.

Pot tenir sentit per a:

Difondre notes de premsa.
Compartir articles i entrevistes.
Seguir converses del sector.
Participar en actes, fires o jornades.
Comunicar dades o posicionaments institucionals.
Connectar amb periodistes, administracions i prescriptors.
Amplificar continguts ja publicats en altres canals.

Però no hauria de ser una prioritat per vendre experiències, construir comunitat visual o captar públic general si no hi ha una raó molt clara.

El risc de mantenir perfils morts

El problema no és tenir X. El problema és tenir una presència abandonada que comunica deixadesa.

Un perfil sense actualitzar durant mesos, amb continguts automàtics o sense coherència pot fer més mal que bé. Si un celler decideix mantenir-hi presència, hauria de revisar mínimament la informació, la imatge, els enllaços i la freqüència.

Una xarxa secundària no necessita una gran dedicació, però sí una mínima cura. La comunicació digital també és reputació passiva: allò que l’usuari troba quan busca el celler.

X ja no explica el vi català

La conclusió és clara: X ja no és una xarxa central per explicar el vi català. Pot tenir funcions informatives, professionals o institucionals, però ha perdut força com a espai de relació entre cellers i consumidors.

Això no s’ha de viure com una catàstrofe. Les xarxes evolucionen. Algunes creixen, altres es transformen i algunes deixen de tenir sentit per a determinats sectors.

El que sí que seria un error és seguir dedicant-hi energia per inèrcia. Si X aporta valor, cal definir quin. Si no n’aporta, cal reduir expectatives.

El futur digital dels cellers catalans no passa per recuperar totes les xarxes del passat. Passa per entendre quines plataformes ajuden avui a construir visibilitat, confiança, visita, venda directa i relació amb el consumidor.

I X, avui, sembla cada vegada més lluny d’aquest centre.