Les xarxes socials són una porta d’entrada al vi català, però no totes valen igual
Les xarxes socials ja formen part de la manera com molts consumidors descobreixen, identifiquen i recorden el vi català. No són només un aparador de fotografies boniques ni un canal per anunciar novetats. Per a molts cellers, són una eina de visibilitat, de relació amb la comunitat i, cada vegada més, un primer contacte amb futurs visitants.
ENODATA Xarxes Socials 2025, la línia d’indicadors d’ENODATA dedicada a la comunicació digital dels cellers catalans, confirma aquesta centralitat. L’informe analitza la presència del sector a Instagram, Facebook, X, LinkedIn, YouTube, TikTok, Google Maps i WhatsApp, a partir de dades agregades i respostes de cellers, denominacions d’origen, rutes del vi, administracions i comunicadors del vi català.
La conclusió principal no és només que Instagram lidera. Això és evident. La lectura més interessant és que cada canal ocupa un lloc diferent dins l’ecosistema digital del vi català. Algunes xarxes serveixen per guanyar notorietat. Altres, per resoldre consultes, facilitar reserves, mostrar experiències o mantenir una relació més directa amb el consumidor.
Instagram concentra la visibilitat, però no pot explicar-ho tot
Instagram és la xarxa central per als cellers catalans. És la plataforma més associada a la imatge, a l’actualitat del celler, a les vinyes, a les ampolles i a les experiències enoturístiques. També és la que millor encaixa amb una cultura visual en què el vi es comunica a través del paisatge, el relat i el moment de consum.
Però el lideratge d’Instagram no hauria d’amagar una fragilitat: dependre massa d’una sola plataforma pot empobrir l’estratègia digital. Quan tot passa per Instagram, el celler guanya agilitat i immediatesa, però pot perdre profunditat, trànsit propi i capacitat de relació fora de l’algoritme.
La dada important no és només que Instagram sigui la xarxa estrella. És que molts cellers l’han convertit en el centre de la seva comunicació, sovint per davant de la web, el correu electrònic o altres canals més estables.
Google Maps i WhatsApp pesen més del que sembla
Una de les lectures més útils d’ENODATA Xarxes Socials 2025 és que no totes les plataformes importants tenen aparença de xarxa social. Google Maps i WhatsApp no generen el mateix prestigi visual que Instagram, però tenen un paper molt directe en la relació amb el consumidor.
Google Maps és clau quan una persona busca un celler, comprova horaris, consulta ressenyes, calcula una ruta o decideix si farà una visita. En enoturisme, aquesta presència pot ser tan determinant com una publicació a xarxes. No és només localització: és reputació pública, informació pràctica i porta d’entrada a l’experiència.
WhatsApp, per la seva banda, apareix com un canal de comunicació directa. Serveix per respondre consultes, gestionar reserves, enviar informació i mantenir una relació més immediata amb el client. Potser no és el canal més visible, però és un dels més propers al moment de decisió.
Això obliga a ampliar la mirada. La comunicació digital del vi català no es pot entendre només mirant publicacions, likes o seguidors. També cal observar els punts de contacte que ajuden el consumidor a passar de l’interès a l’acció.
Facebook i X: xarxes amb presència, però amb menys força
Facebook encara manté presència entre els cellers, però sovint ha deixat de ser un espai pensat amb estratègia pròpia. En molts casos, funciona com una extensió d’Instagram: el mateix contingut, replicat automàticament, sense adaptar el llenguatge ni la relació amb el públic.
Això no vol dir que Facebook no tingui valor. Encara pot connectar amb un públic adult, local o fidel, sovint amb capacitat adquisitiva. El problema és que molts cellers ja no el treballen com un canal diferenciat. Hi són, però no sempre hi comuniquen pensant en qui hi ha a l’altra banda.
El cas de X és més clar. La xarxa que durant anys va tenir pes en la conversa pública i periodística ha perdut centralitat en el sector. Per als cellers, avui sembla més vinculada a enllaços, notícies o presència institucional que no pas a comunitat, descoberta o conversió. La seva evolució mostra que no totes les xarxes mantenen el valor amb el pas del temps.
TikTok i YouTube obren el debat del vídeo
El vídeo és una de les grans qüestions pendents de la comunicació digital del vi català. TikTok genera interès perquè permet arribar a nous públics i perquè un contingut pot circular més enllà de la mida del compte. Però també desperta recels: manca de temps, dubtes sobre el format, percepció que és una xarxa massa jove i por de perdre control sobre el to.
YouTube, en canvi, ofereix una lectura diferent. No és només una plataforma de vídeos curts, sinó també un espai per a continguts més elaborats, explicatius o de recorregut llarg: visites, converses, tastos, gastronomia, tutorials o relats de territori. Potser no té la immediatesa d’Instagram o TikTok, però pot aportar profunditat i vida llarga als continguts.
La pregunta no és si tots els cellers han de ser a TikTok o a YouTube. La pregunta és quin tipus de vídeo pot explicar millor el vi català i amb quins recursos reals compta cada celler per produir-lo.
LinkedIn continua pendent d’una estratègia pròpia
LinkedIn és probablement una de les xarxes més infrautilitzades pel sector. Té sentit per a cellers, denominacions d’origen, rutes del vi, empreses vinculades al sector i perfils professionals. Però tenir-hi un perfil no vol dir tenir-hi una estratègia.
El vi català té molts relats professionals que podrien tenir recorregut a LinkedIn: internacionalització, sostenibilitat, enoturisme, innovació, relleu generacional, gestió del territori, formació, ocupació o aliances institucionals. Tot i això, la xarxa encara no es percep com un espai imprescindible per a molts cellers.
Aquesta és una oportunitat pendent. LinkedIn no competirà amb Instagram en impacte visual, però pot reforçar reputació, discurs sectorial i connexions professionals.
El repte no és ser a tot arreu, sinó saber per què s’hi és
La principal lliçó d’ENODATA Xarxes Socials 2025 és que la comunicació digital del vi català ha madurat, però encara té marge per ordenar-se millor. Els cellers són a les xarxes, publiquen, expliquen vinyes, ampolles, experiències i novetats. Però el repte ja no és només tenir presència.
El repte és decidir quin paper juga cada canal.
Instagram pot ser el gran aparador visual. Google Maps, la porta pràctica cap a la visita. WhatsApp, el canal directe de consulta i reserva. YouTube, l’espai de profunditat. TikTok, el laboratori de nous llenguatges. LinkedIn, la xarxa professional. Facebook, una comunitat adulta que no s’hauria de menysprear. X, un canal cada vegada més residual per al sector.
No totes les xarxes valen igual perquè no totes resolen la mateixa necessitat. I aquesta és, probablement, la dada més important: el futur digital del vi català no dependrà de publicar més, sinó de publicar millor, mesurar amb més criteri i entendre quin consumidor hi ha darrere de cada pantalla.
